A taula xerràven. Les menges exquisides.
Havia mirat als ulls de tots els companys.
Observava els moviments de la sala.
La suor sempre present.
Mirà el rellotge. Per darrer cop.
El cap impactà damunt el plat.
L'ou esclafat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Com cada dia.
Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada