dijous, de maig 19, 2011

Al capvespre.


                                            Es va presentar al capvespre.

                                            Vestit de forma senzilla. I una bossa a la mà.

                                            Buscà el timbre i s'adonà que la porta era oberta.

                                            Abans d'entrar es girà i amb la mirada va recòrrer

                                            tot el seu voltant.

                                            Com si esperés trobar-se a algú.

                                            Un cop dins es sentí com un lladre.

                                            I sentí la seva respiració...

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...