dijous, de març 15, 2012


                                          Semblava malferit.

                                          Ella retenia a la bèstia, que es deixava fer, tu diràs.

                                          Però, de quina part estava?

                                          Dubtava, no volia cometre un error.

                                          A més, aquell vestit no merexia cap taca.

                                          I la boira apropant-se...

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...