dilluns, d’octubre 07, 2013

I de postres...recollir merda.



 Ja fa molts dies que un fet s'ha convertit quotidià.

Veure, tant homes com dones, pels carrers de la ciutat passejant el gosset.

Jo m'hi fixo. En una mà la corda que subjecta al gos i a l'altre...depèn.

Dos son els estris més usats: paper o bossa de plàstic. 

De manera que, com a bons ciutadans, van preparats per quan la bèstia 

decideixi evacuar el contingut dels seus budells.  

És llavors que el subjecte en qüestió s'ajup i amb un gest curós recull la

merda, el regalet...

Vull confessar que no m'ha acabo d'acostumar.  Sempre que topo amb aquest

'moment' aparto la mirada. Per pena. Fan pena, aquests homes i dones.

Ajupits i recollint merda. 

Es passen el dia treballant o no, amb preocupacions, mil coses. I quan arriba

el vespre, apa! a treure la bèstia. Relaxa diuen alguns. No ho se si relaxa o és

una excusa per sortir de casa. El que sí sé és que acabaran recollint merda.

Un dia rere l'altre.