divendres, de gener 24, 2014

Sospir.



                                         Arribaren i aparcaren amb pocs segons de diferència.

                                         Sortiren dels autos respectius.

                                         Ell es dirigí amb pas ferm cap ella.

                                         Abans d'abraçar-la ja l'estava besant.

                                         Des de la botiga, rere la finestra, la dependenta

                                         observava l'escena.

                                         Pujaren al cotxe d'ell i abandonaren l'aparcament.

                                         La dependenta es quedà mirant una bona estona...

                                         Imaginant com serien les següents escenes ara que

                                         ja no podia veure-les.

                                         Es proposà veure'ls tornar,  i observar llur comiat.

                                         El cotxe seguia allà.

                                         Però l'últim cop que es posà darrera la finestra s'adonà

                                         que s'havia perdut l'última escena.

                                         Pensà, però, que potser l'endemà tornarien a fer la mateixa

                                         actuació.

                                         Debades

                                         Ni l'endemà, ni l'altre, ni l'altre...

                                         Ella però, la dependenta, tots els dies al matí mirava una estona

                                         rera la finestra, sospirant per ser la protagonista d'una escena

                                         que li permetria  obrir la finestra de bat en bat.                                      
 



Un ós a la vora del riu Kenai.