dimecres, de gener 14, 2015

Encants.



Vàrem respirar profundament. Com si volguéssim sentir la vida.

Després admiraríem la teulada. Sempre que el sol ens ho permetés.

Tot plegat conformava una bella abstracció.

Ens inquietava la geometria i la llum. I és per això que ens buscàvem amb la mirada.

Certament.

Ens produïa l'encantament. El que sempre havíem empaitat.

I així fou com pujàrem aquell esglaó. L'escala, però, era allà, davant nostre.



 



Un ós a la vora del riu Kenai.