Plovia.



Vaig caminar fins el final del camí. No hi eren. 'Fills de puta!'.
El tramvia em dugué a cap lloc. Plovia.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fracàs.

Talment semblava tenir vida. I era per això que reaccionava davant el succés. El primer cop de fuet li deixà una marca ben vermella a l'esquena. I van ser més de vint fuetades. De les ferides brollava la sang tapant-li la nuesa. Ja no tenia forces per laments. Unes dones el cobriren amb un llençol. Tots marxaren en silenci. Obrí i tancà la porta. Començà a ploure. Lleugerament. Amb tristor. Pel fracàs. Del món.       
Read more »

Energia.

Imatge
                                La distància i la perspectiva. La llum despertant i obrint els ulls. Les presses i la ciutat. El planeta, i aquí abaix tot l'artifici. Llavors recorda la seva humanitat. Contempla. I somriu. Ha connectat amb els colors. Energia per capbussar-se en la foscor.                                                             
Read more »

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o dos ous i tres talls de tomàquet al plat. D’aquesta manera, prescindint de l’entrepà he aconseguit perdre uns tres o quatre kilos. Per fer baixar l’esmorzar demano un tè verd. De vegades ja hi son,   altres no. Seuen el dos germans sempre a la mateixa taula al costat de la finestra. Un davant l’altre. Els cabells llargs, bruts, greixosos. Duen tots dos ulleres de cul d’ampolla. Mal afaitats, mal pentinats. La roba bruta. Desprenen un tuf fastigós. Sabem que no treballen i no entenem la seva brutícia. Demanen un cafè per a cadascú. S’estan uns 10 minuts, paguen i marxen. Fins l’endemà. Ja fa anys és jubilat i abans havia fet de cambrer. S’apropa a la barra i demana un tallat. Al mateix temps, treu dues monedes amb les que pagarà i comença a fer copets al marbre de la barra. Em desagrada aquest sorollet, però se que durarà poc. Fa comentaris sobre
Read more »