dimarts, de juny 27, 2006


Va voler aturar l'auto.

Plovisquejava. Baixar la finestra i obrí la boca intentant

agafar el màxim d'aire possible.

Des del darrera la vaig envoltar amb els braços.

Amb la passió abrandada no m'adonà de l'arribada d'aquell

cotxe. Gairebé no tingué temps de res. Ella respirava per mí.

Ho feiem plegats. Fins que el tipus de l'auto obrí la porta i ens

disparà un tret. Fèrem l'últim sospir i tot s'acabà.

Sota la pluja. Al bell mig del no res.

Amb l'eternitat al davant.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hmm I love the idea behind this website, very unique.
»