Fet a Barcelona.

Has de cercar l'armonia. Endinsar-te. Això et proporcionarà tranquilitat. Desapareixeran les pors. Llavors caldrà concentració. Tot seguit, els coneixements adquirits, t'envoltaran, finalment, superaras la prova. Salut! Força! i Ànim!

Fem un cop d'ull. Potser caldria estar-s'hi una estona. Una mirada fugaç no és suficient. He pensat. La primera figura deuria estat dibuixada erróniament. Tot seguit es va engrescar. Pugen? Baixen? El pitjor de tot és la absència de vida. Totes les cortines tancades!

Fixat-hi. Fes-ho bé. És tota una vida. El Pergamí confeccionat a partir de l'arbre de la natura. De la seva sàvia la seva sang, de les seves fulles la seva pell. De la seva llum els seus ulls. I en acabat? En acabat la terra, la vida.

Avui m'he llevat una xic més tard. No havia d'anar a la feina. Un cop alçat, pixat i rentades les dents, he estat una estona llegint els diaris, el correu i la brossa, per internet. La dona que està de baixa, l'he vista des de la finestra com feia cura de les plantetes i floretes. Bé. He revisat el que el ruc va baixant de manera lenta però continua. Avui m'ha portat un parell de pel·lícules. I per tal de estigui enfeinat li he encarregat que em baixi dues o tres més. He esmorçat el mateix de cada dia: dos gots de suc de taronja, un iogourt i un got ple de cafè amb un núvol de llet. Escoltava la ràdio, els tertulians d'avui: en Marc-Àlvaro, en Subirats, en Espadaler i algún altra. Després de dessassimilar llegint el suplement dominical cap a la dutxa. Quan et trobes net i polit sents quelcom de satisfacció i et dona empenta per manegar el reste del dia. Vestir-se no deixa de ser la pràctica d'una petita llibertat. Busques, compares i selecciones: avui panta...

>VA OCÒRRER UNS SEGONS ABANS DE TOT PLEGAT. LA BAINA ESTAVA INFECTADA. PERÒ ELLA NO HO SABIA. POTSER CALIA SEGUIR JUGANT, SEMBLAVA QUE ERA LA ÚNICA MANERA DE SOLUCIONAR EL PROBLEMA. TENÍEM POC TEMPS. LI VAIG INTRODUIR UNA NOVA BAINA. ESTAVA DECIDIDA. I JO MATEIX. PER QUÉ, eXistenZ O NO eXistenZ ?

Només és una gota d'aigua. Una gota amb una força impressionant. Al impactar amb la superfície desplaça milions de molécules cap amunt, cap avall, cal al voltant... És aquesta la nostra força. I hem de usar-la.

Com us ho puc explicar. L'inevitable allunyament. La impossibilitat del recuperament de la situació. Reviure amb consciència i sentiment profund. Mitjançant el record, viatjar a través del temps, jeure sobre el camp i clucar els ulls. Mentrestant sona una ària. Finalment un somriure.