Envoltats.
Avançàvem molt lentament. Els camions eren per arreu. Talment com a monstres afamats. El nostre embolcall era més humil. La blancor del paisatge captivava. Els pensaments es mesclaven. Música per la ràdio. Empetitits.
Entrades
Romana.
Dos dies a Roma. El primer dia de la resta de la vida. Nova. Iniciar el vol. Mantenir-se. Girar a dreta i esquerra. Amunt i avall. I seguir. Totes les troballes esperant. Les casualitats decidint el futur. Sort Romana! El niu buit. Una vida a Barcelona. Dos dies a Roma.
Nouvingut.
Assegut al terra en un racó de l'estança. Tot just davant, a una certa distància, si està el nouvingut. Te l'aparença d'un insecte. Però molt més gran. Alça uns trenta centímetres. Tres potes, un cos i unes banyes similars a les d'un cargol. Tot fi, com de fil ferro. Aparenta romandre quiet, però s'endevina un lleuger moviment. M'aixeco adonant-me que no recordo res del passat immediat. Estiro les cames. Ell imita els meus moviments i aixeca una pota i després l'altre. Em sento rar. Molt rar. A més m'adono que no hi ha cap finestra i només una porta. Instintivament em venen ganes d'obrir-la. No puc. Ni es pot. Ell gira al meu voltant. Penso que es tracta d'una mena de joguina. Però talment sembla tenir vida. De sobta, s'eleva i es deixa caure damunt el meu cap. Ara el tinc sobre meu. S'ha integrat en el meu cos. La porta ja és oberta.
Fracàs.
Talment semblava tenir vida. I era per això que reaccionava davant el succés. El primer cop de fuet li deixà una marca ben vermella a l'esquena. I van ser més de vint fuetades. De les ferides brollava la sang tapant-li la nuesa. Ja no tenia forces per laments. Unes dones el cobriren amb un llençol. Tots marxaren en silenci. Obrí i tancà la porta. Començà a ploure. Lleugerament. Amb tristor. Pel fracàs. Del món.
Concentració.
És inevitable: Patir. Enrere, el buit. Allà, un cim. Uns pardals bufant. El gos alçant la mirada. Suportant el dolor. Concentració!
Sorpresa.
Tot son sorpreses. Després de pedalar deu quilòmetres s'eixugà la suor. La botzina sonà cruament. Una gota entelà l'ull. Els cordons fluixos l'obligaren a ajupir-se. Una filera de formigues arrenglades a la pared. I un fort cop de cap a la barana. A l'aigua! de pressa!.