Fet a Barcelona.

Em trobo bé allà dins. Tan a prop de l'espècie animal. Sol. Tranquil. Rumiant. Llegint. Reconeixent la vulnerabilitat. Dessassimilant. Malgrat la flaire.

Rostre. Mans. Au. Claror i Llum. Encerclades. L'aigua raja i refresca. Mentre.... El tren arranca just quan la dona es llença sota les rodes. És destrossada. Mentre... L'au espera i quan la dona s'allunya...xarrupa aigua amb el bec. Mentre... Algú amb una mànega de raig molt fort diuleix la sang... Després tanquen els llums. Tot esdevé fosc. Ahir serà un altra dia.

El Bressol del país. M'ho mirava amb certa enveja. La temperatura era baixa. Fred. El camí era ple de revolts. El llarg creixement. Al mirar enrera, les runes, les pedres. Una llarga travessia. La fita llunyana. Sobtadament els crits. Feiem tard. Ens esperaven.

El foc que resta de l'estrella. Batega i s'ofereix. Petits laments. Vòmits. I més enllà...la foscor.

L'exili: derrota. La separació: allunyament. La censura: castellà. La memòria: històrica, personal. L'amor: profund. L'aigua: vida. El paper groguenc: el pas del temps. L'oblit: la mort.

Va ser fa un instant. La càmara em delata. Un petit salt i hem arribat. Abans no ens mullem. Somriem.

Era ple de coloms. Còrrer darrera i fer-los aixecar el vol. Aconseguir prendre'n un fora com retenir l'aigua entre les mans. Un joc curt. Senzill. El somriure...espontani. Tocant la vida.